Mireia Ercilla, enginyera agrònoma i membre de la CUP-Capgirem Sants-Montjuic, va obrir la xerrada explicant el concepte de sobirania alimentària, un dret humà bàsic que hauria d’estar garantit a tota la població mundial. Es tracta del dret dels pobles, comunitats i països a definir les seves pròpies polítiques agrícoles, de ramaderia, laborals, de pesca, alimentàries i agràries i que aquestes siguin apropiades a nivell ecològic, social, econòmic i cultural. La sobirania alimentària inclou el dret real a l’alimentació i a la producció d’aliments, cosa que significa que tots els pobles tenen el dret a tenir aliments i recursos per a la producció d’aliments segurs, nutritius i culturalment apropiats, així com la capacitat de mantenir-se per ells mateixos. Ercilla, a més, va introduir alguns temes clau en aquesta qüestió com l'acaparament de llavors i línies germinals per part de multinacionals, la tendència a la concentració de la distribució, així com el despoblament de les àrees rurals.

Tot seguit, Gustavo Duch, editor de la revista Sobirania Alimentària, va plantejar tot un seguit de preguntes que evidenciaven les relacions existents entre diferents conflictes arreu del planeta i l'alimentació. Per exemple, va explicar que fa poques setmanes Israel va ruixar amb herbicides zones agrícoles palestines, o que a Síria les forces del Al-Asad estan utilitzant la fam com arma de guerra, provocant la fugida de milions de sirians que es troben en el seu camí amb els filferros a Europa. També va relacionar la guerra a Ucraïna amb el control de les seves planes agrícoles, enormement fèrtils.

Sònia Resina, professora de Formació Professional Agrària, va explicar el seu pas com a professional pel sector agroalimentari, des de la producció de porcs a la de pinsos, passant per la producció lletera i la desesperació permanent de molts pagesos i pageses totalment subordinats a les necessitats de les multinacionals del sector. Resina també va aprofundir en la necessitat de bastir a Catalunya uns ensenyaments professionals d'agroecologia, d'estendre la figura dels consells municipals d'alimentació, una figura que hauria de servir de base per implantar una sèrie d'infraestructures comunitàries, com obradors o bancs de terres, que permetessin recuperar la producció local d'aliments.

Finalment, Àlex Juanmartí, membre de la USTEC i de la CUP-Capgirem Eixample Esquerra i Sant Antoni, va explicar com el decret aprovat el 1996 ha estat desenvolupat per afavorir les grans empreses en les concessions de menjadors escolars. Així mateix, Juanmartí va denunciar que avui en dia és més barat menjar al Parlament que a una escola i que actualment la Generalitat vol tirar endavant l'anomenat «acord marc», que afortunadament ha estat aturar en la seva prova pilot al Maresme gràcies a la lluita de la comunitat educativa.

Durant el debat es va apuntar que amb un canvi d'alimentació es podria oferir menjar ecològic a atots els menjadors escolars per només 2,20. Igualment, es va explicar que l'alumnat de l'escola de Llerona, on el menjar està servit per la cooperativa agroecològica «la Taula», trobaven tan bo el menjar de l'escola que a casa no volien sopar, cosa que va provocar que les famílies acabessin constituint una cooperativa de consum. També es va parlar de la necessitat de fer decréixer les ciutats i la seva petjada ecològica, així com de la necessitat de tancar Mercabarna o les grans centrals de compres i bastir un model de distribució de proximitat.

La xerrada va ser molt rica, per això és impossible recollir tots els debats que hi van sortir. Tanmateix, la idea de començar a organitzar un mercat de pagès a Sants és una de les propostes que que aparegueren i que com a com a CUP-Capgirem entomarem pròximament.

Aquesta xerrada forma de part de tot un cicle de debat i mobilització al voltant del dret a viure en un medi ambient sa de les classes populars.

Si vols partcipar a la CUP Cargirem Sants o el seu grup de media ambient escriu a [email protected]