En aquesta segona trobada, amb les aportacions d’altres candidatures municipals, es debatien, per una banda, quins havien de ser els principis d’intervenció política que havien d’identificar una pràctica a les institucions que caracteritzessin una candidatura rupturista. I per altra banda, com s’hauria d’estructurar organitzativament i quina metodologia participativa hauria de seguir per elaborar una programa polític que plantegi capgirar l’actual model “Marca Barcelona”.

La CUP de Barcelona en relació als acords sorgits de la II Trobada Popular Municipalista:

1. Destaquem i felicitem a aquest espai per el desenvolupament d’unes trobades obertes a tothom i amb una metodologia plenament participativa i transparent, basada en debats en grup, posada en comú i validació dels acords.

2. Valorem positivament els acords de “Principis identificatius d’una candidatura rupturista a Barcelona” sorgits a la jornada. D’aquests destaquem especialment les premisses de “ser un instrument dels moviments”, “promoure l’autoorganització popular”, “traslladar les demandes i decisions dels moviments populars, sense sotmetre-les a negociació” i “evitar la professionalització de la política i possibilitar la ruptura”.

3. Valorem positivament l’amplia participació de la II Trobada Popular Municipalista, el que considerem símptoma de la seva validesa i legitimitat per tal d’encarar el procés de construcció d’una candidatura rupturista per a les eleccions municipals del 2015.

Per aquests motius, la CUP de Barcelona emplaça als altres espais polítics amb voluntat de crear una candidatura rupturista per Barcelona, com Guanyem Barcelona, a:

1. Clarificar la seva metodologia tant de configuració organitzativa com programàtica per aconseguir l’objectiu compartit de ruptura amb el model “Marca Barcelona”.

2. Assumir com a propis aquests principis, no només d’ètica política, sinó de formes d’intervenció política.

3. Reconsiderar la seva interpel·lació a participar del projecte rupturista a agents polítics, com Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que es podria considerar que inclouen a “persones responsables del model Marca Barcelona” i que destinen part dels seus ingressos institucionals, sorgits dels impostos de totes i tots, a pagar deutes bancaris de la pròpia organització.