Des de la Plataforma de Suport de Can Vies, us volem agrair la confiança que heu dipositat amb nosaltres. Mitjançant aquesta carta volem explicar en quin punt ens trobem ara mateix.

Durant aquests 17 anys han estat i són moltes les persones i col·lectius que han trobat aixopluc entre aquestes quatre parets, bressol de lluites i laboratori d’experiències. Diverses generacions han trobat un espai de creixement personal i col·lectiu, que ha permès que al llarg dels anys es consolidessin diversos projectes que perduren actualment, és el cas per exemple de les cooperatives de treball o la publicació La Burxa. La pèrdua de Can Vies seria una gran pèrdua per l’entramat social del barri.

És fruit del treball de Can Vies durant anys, que l’any 2006, quan arriba la primera demanda de TMB per instar al desallotjament, nombroses entitats i col·lectius creen la Plataforma de Suport a Can Vies per poder defensar i donar suport a aquest espai. Des d’ençà el nombre de persones i col·lectius adherides ha anat creixent fins arribar a les més de dues-centes a dia d’avui.

Des de 2006 estem inmerses en el procés judicial que ha desembocat en l’actual amenaça de desallotjament.

La campanya per aturar el desallotjament ja fa 8 anys que va començar, activant-se amb més força en els moments en que s’incrementava la pressió cap a Can Vies. Aquesta  situació només es pot desencallar amb la suspensió judicial del desallotjament, una possibilitat que és a les mans del Districte de Sants-Montjuïc (amb el regidor Jordi Martí i Galbis al capdavant) i l’Ajuntament de Barcelona. Durant els darrers mesos la Plataforma ha estat treballant en aquesta línia.

Hem dut a terme diverses accions en aquest sentit. Varem encerclar el districte amb una cadena humana, diverses entitats van exposar els motius pels quals consideraven important la pervivència de Can Vies al barri i la ciutat en el transcurs de l’Audiència Pública del consistori i, finalment, vam convocar una instanciada on més d’un centenar de veïnes van demanar al regidor la suspensió del desallotjament.

Hem interpel·lat el regidor del districte, Jordi Martí, en el marc de diverses reunions, amb l’objectiu de fer-li arribar el suport del barri al CSA Can Vies, remarcant-li que aquest centre social és de Sants, i ha de continuar amb el seu projecte a l’emplaçament actual, pel que calia fer efectiva la suspensió de desallotjament.

El regidor va falsejar la realitat, quan va negar la seva capacitat per aturar el desallotjament mitjançant la retirada de la petició d’execució de la sentència judicial. Això és així perquè el control del 51% de l’accionariat de TMB es fa des de l’Ajuntament de Barcelona. Tot el diàleg s’ha dut a terme sota la gran pressió que comporta una ordre oberta de desallotjament. En aquestes trobades, malgrat dir que no estava a les seves mans, Jordi Martí va condicionar l’aturada del desallotjament a que es realitzessin obres d’insonorització de l’espai per evitar suposades molèsties al veïnat. Davant d’aquest fet, l’Assemblea de Can Vies va decidir aportar un pla d’insonorització en que ja s’estava treballant que preveia un programa d’obres amb millores acústiques, avalat pel col·lectiu d’arquitectes La Col, assumint la realització de les obres i el seu cost econòmic. Aquest pla forma part del compromís de convivència que el CSA Can Vies ha mantingut amb el veïnat durant aquests 17 anys d’activitat.

Sense entrar a valorar la proposta i trencant el marc de diàleg establert –abans de finalitzar el termini de quinze dies pactat per tornar-se a trobar–, el districte va presentar una proposta amb unes noves condicions per la suspensió que són del tot inacceptables per Can Vies: el primer punt del document assenyala que les entitats de Can Vies han d’abandonar l’edifici voluntàriament. Creiem que això està pensat per justificar un desallotjament totalment innecessari, que pretén acabar amb un espai essencial pel barri i el seu teixit associatiu i veïnal. La proposta del consistori proposava en segon lloc el trasllat de manera temporal a un espai indeterminat perquè l’ajuntament realitzés les obres d’habilitació deixant entreveure la possibilitat d’un eventual retorn, sense determinar en quines condicions i amb quin espai. Aquesta proposta resulta inassumible no només per la seva inconcreció respecte les obres, la seva durada, i la incertesa sobre les condicions d’allotjament temporal i retorn a l’espai, sinó que és també un despropòsit perquè, en un moment de dificultat econòmica, el regidor proposa una inversió de diner públic per a la realització d’unes obres que els col·lectius del CSA s’havien compromès a sufragar. Això demostra la incapacitat de l’Ajuntament per entendre i respectar totes les formes de participació que escapin dels canals institucionals ortodoxos; l’objectiu no és fer les obres sinó posar el paraigües i la tutela consistorial sobre les entitats de Can Vies. Cal també tenir present la nefasta experiència de la Casa del Mig, un equipament de joves on el Districte, amb una proposta similar, va fer fora els col·lectius i les activitats de l’espai –ubicat al parc de l’Espanya Industrial– amb l’excusa d’unes obres i la promesa d’un retorn. Retorn que es va produir tard i en unes condicions molt precàries. Gran part de l’edifici va deixar de ser pel jovent i va passar a ser ocupat per les oficines d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.

Davant d’aquesta situació, i veient que per part del Districte no hi ha cap mena de voluntat de suspendre l’ordre d’execució del desallotjament, ens hem vist obligades a posar punt i final a les trobades amb el regidor. Us agraïm de nou tot el vostre suport i recordar-vos, que tot i l’amenaça, a dia d’avui Can Vies viu!