Dijous passat, milers d'estudiants van manifestar-se al nostre barri. Una manifestació emmarcada dins les múltiples protestes que es duen a terme diàriament a la nostra ciutat, però en concret per la defensa de l'educació pública i de qualitat del nostre país. El senyor Jordi Martí, regidor del districte, ha escrit un apunt al seu bloc on posa el crit al cel i tilla de vàndals i delinqüents a les milers de persones que hi acudiren.

Martí recalca que la marxa no estava autoritzada i que va afectar “seriosament” el transport públic. Senyor regidor, el que afecta al transport públic són els preus abusius dels bitllets mentre els directius de TMB s'embutxaquen sous astronòmics. Les mesures privatives i excloents les patim la majoria, els beneficis se'ls enduen uns pocs.

Qualifica a les persones que exercien el seu dret manifestar-se com a símils d'Àtila, una clara al·lusió a la crueltat i la barbàrie, i assegura que van deixar un rastre de “destrucció i caos” per allà per on van passar. “Trenquen els vidres de la seu del Districte de Sants-Montjuïc, (...). Destrossen a puntades de peu i a cops de roc l’entrada del local de la seu de Convergència. Trenquen amb malls i martells els vidres de les oficines bancàries i d’estalvi del carrer Creu Coberta”. Aquestes accions que li semblen tan horribles i tan denigrants a Jordi Martí no li van semblar tan malament quan els Mossos d'Esquadra destrossaren totes les portes de Can Vies, segrestaren veïns i veïnes i robaren l'arxiu d'un mitjà comunicació santsenc amb 16 anys d'història com la Burxa. Creu, senyor regidor, que fou una casualitat que cap comerç fos atacat però sí que ho fossin bancs i la seu del seu partit? Creu, senyor Jordi Martí, que això es tracta de vandalisme? Això es tracta de política i de malestar social. De resposta plena de ràbia a les vostres exigències de misèria, d'alienació i d'exclusió en tots els àmbits.

Precisament perquè les persones que es manifestaren el Dijous Gras eren estudiants, aquella manifestació expressava el malestar i la preocupació d'un sector que viu de prop com es mercantilitza amb el coneixement i amb la universitat. Atribuir l'extremisme, l'antisocialitat o el consum de “substàncies prohibides” a una reivindicació tan seriosa com la del dret a una educació pública i de qualitat és tenir mala fe, senyor regidor. Com també ho és tractar a part de la manifestació com a delinqüents, els quals “segurament tenen antecedents policials i penals”. Vol qüestionar les formes? Faci-ho, però no cal caure en la difamació.

Senyor Jordi Martí, es va sentir intimidat? Nosaltres ens hi vam sentir quan desenes de furgonetes de la BRIMO van ocupar el barri dia 29 de gener. Les xarxes socials per difondre “mentides i calúmnies”? Li sona el CESICAT? Segur que sí. Una eina de seguiment i elaboració d'informes sobre ciutadans i ciutadanes socialment compromesos pagada per tota la ciutadania per a que el govern de CIU, el seu partit, pugui disposar de fitxers polítics. Si això no és intimidació i persecució institucional, ja ens explicarà què és, senyor regidor.

Tapar-se les orelles i els ulls però obrir la boca per menystenir una protesta legítima demostra que, un cop més, Jordi Martí menysté a una part del nostre barri. Un barri que sempre s'ha caracteritzat per no callar i cridar quan les circumstàncies els han obligat. I creiem que la situació és prou greu com perquè la gent exerceixi el seu dret a manifestar-se sense que qui diu que defensa el seu barri (sí, vostè, senyor Martí) els titlli de “delinqüents”.