Per reivindicar el dia de la dona treballadora, el passat 5 de març les organitzacions que formem part de l'esquerra independentista de Sants (Arran, CUP Capgirem Barcelona i Endavant) vàrem realitzar una ruta històrica obrera del barri en clau de dona per recuperar la memòria de les dones que hi han viscut i treballat i que, per norma general, són invisibilitzades i oblidades a la història oficial.

Al mateix temps, per denunciar que el districte de Sants-Montjuïc és un dels que té menys carrers amb noms de dona (actualment només n'hi ha 17, la gran majoria referents a santes o a la cort terrenal), vàrem procedir a canviar el nom de quatre dels tants carrers amb nom d’home als quals el propi nomenclàtor només atribueix el mèrit de ser terratinents i/o propietaris de fàbriques.

Espanya Industrial

La ruta començà al parc de l'Espanya Industrial, on l'any 1849 s'inaugurà la fàbrica propietat dels germans Muntadas i que s'anomenaria El Vapor Nou. Fou la fàbrica més important del món tèxtil de l'Estat Espanyol.En aquesta fàbrica es va implementar una de les primeres guarderies de guerra (1936-1939), la impulsora de la qual fou Dolors Canals. Aquestes escoles bressol transformaren les guarderies tradicionals en centres adreçats a desenvolupar les potencialitats de cada criatura dels 0 als 6 anys.

Una feina a destacar d'aquesta època és el didatge, que provenia de l'època medieval i estava reglada. S'establia un contracte davant notari pel qual les dones no podien quedar embarassades. Quan apareixen les llets substitutòries a mitjans del segle XX, aquesta feina anà sent menys necessària fins a desaparèixer.

Carrer d'Aurora Picornell

En aquest punt vam fer el canvi de nom al Carrer Muntadas, que prové dels germans Muntadas, propietaris de la fàbrica d'El Vapor Nou i terratinents. En lloc seu vam anomenar-lo carrer d'Aurora Picornell (Palma 1912 - Porreres 1937). Aurora Picornell fou una sindicalista i feminista mallorquina i un dels símbols de la resistència republicana.

Cases post i pre-industrials

També cal destacar com es fa visible la divisó entre el treball reproductiu o de cures i i el treball productiu, en la planificació i ordenació territorial de les ciutats. Un exemple d’això és la distribució de les cases, on podem trobar diferències entre els espais segons si estan destinats a les feines reproductives o no.

A Sants podem trobar cases pre-industrials del 1883 al Carrer Manzanares on les activitats reproductives comparteixen espai amb la resta i no hi ha una divisió marcada entre aquestes. Per una altra banda, a la Carretera de Sants trobem exemples de cases post-industrials, les quals mostren una marcada divisió jeràrquica i per gèneres dels espais: mirant cap a l'exterior i per tant, amb il·luminació natural, hi trobem els espais marcadament masculins com poden ser la sala, el vestíbul i el despatx, i a l'interior i en la foscor, hi tenim els espais on les dones passaven la major part del temps, com la cuina, el rebost i el safareig.

Les últimes estan pensades per nuclis familiars hegemònics/nuclears i heteronormatius, tot i que actualment el 40% de les cases a Barcelona estan ocupades per col·lectius. Aquestes distribucions de l'espai encara les podem veure avui en dia en moltes cuines, que tenen una amplada mínima d'1'1m seguint la recomanació de 1948 del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears, per tal que només una persona hi pugui treballar, la dona.

Carrer de Justa Goicoechea i Mayayo

Tal com havíem previst, a la següent parada es va canviar el nom del Carrer de Cros, qui també fou propietari de fàbriques i terratinent, pel de Carrer de Justa Goicoechea i Mayayo (Mallén, 1896 - l'Hospitalet de Llobregat, 1973), treballadora tèxtil que visqué en la seva joventut al districte i que fou la primera dona regidora de la ciutat veïna de l’Hospitalet de Llobregat.

Can Batlló

A Can Batlló (fàbrica de finals del segle XIX) ens aturàrem per parlar sobre les dones que treballaven a les fàbriques. Recordem que el 1983, el 80% de les dones de la Bordeta realitzaven una jornada habitual de 11 hores i és quan el treball a domicili es convertí en una alternativa per poder compaginar el treball productiu amb el reproductiu tot i tenir una remuneració inferior.

Després de la Guerra Civil (durant el franquisme) es prohibí realitzar qualsevol tipus de treball remunerat a les dones casades; aquesta prohibició es perllongà fins els anys 80 en el sector químic. Fins i tot a la SEAT, el reglament de l'empresa feia menció específica per a les dones a partir de l'any 1976 on apareixia que "la mujer casada para ingresar en la empresa deberá presentar, además de los documentos habituales, una autorización del marido para contractar sus servicios laborales".

Carrer de Dolors Canals

A continuació es va canviar el nom del Carrer d'Olzinelles, també el nom d'un terratinent, pel de Carrer de Dolors Canals i Farriols (Barcelona 1913-2010), que fou puericultora i pedagoga i dirigí el servei de guarderia de les Manufactures Bofarull.

Plaça de Màlaga

A la Plaça de Màlaga volem recordar el Casal de Dones de Sants, del qual encara no sabem on tenia la seu. Degut a la criminalització de l'avortament després de la Guerra Civil (les dones tenien una obligació més amb l'estat: parir criatures), les dones d'aquest casal foren unes defensores fervents del dret a l'avortament i donaven informació a les dones del barri per a poder fer-ho a l'estranger. També reclamaven un centre de planificació familiar pel barri.

Una de les accions que rebé més atenció fou la protesta contra la visita del papa a Barcelona el 1983. Maria Pilar Uriel, del Casal, va participar-hi i fou acusada per unes pintades que defensaven el dret a l'avortament com: "Si el papa tuviera que abortar el aborto sería legal" o "Si el papa quedara preñado, el aborto sería sagrado". Finalment va ser absolta per falta de proves.

Carrer de les Dones del Vapor Vell

Al Carrer de Joan Güell es va canviar el nom pel de Carrer de les Dones del Vapor Vell en honor a la majoria de treballadores de la fàbrica veïna i per fer palès el rebuig a tenir un carrer amb el nom d'un esclavista.

El Vapor Vell

Ens parem a l'actual biblioteca del Vapor Vell, on hi hagué la fàbrica construïda el 1846 amb el mateix nom i propietat d'en Joan Güell. En aquesta fàbrica hi va haver vagues molt importants, com la del 1854 que va durar dos mesos, la vaga general del 1855 o la revolta contra les lleves que també van tenir molta repercussió a Sants. A la fàbrica hi treballaven unes 145 dones, el 75% del total i, tot i que invisibilitzades en la història, també eren part de les vagues i revoltes que hi hagué al barri.

Un dels problemes importants per les dones treballadores era poder compaginar el que implicava ser mare amb treballar a la fàbrica. La primera regulació per mares treballadores és de 1900 i  oferia a les dones una hora de lactància al dia. Una mesura totalment insuficient, cosa que portà a les dones a reivindicar la baixa per maternitat i l'assistència mèdica. El 1923 s'aconseguí un subsidi per les mares de 50 pessetes després del part sempre i quant la criatura naixés. Aquesta ajuda només la podien percebre les dones afiliades al règim obligatori, on moltes dones no estaven per la negativa de la patronal.

Font de Roser Benavent

En arribar a l’última parada, i vist el contingut de tota la ruta, es va constatar l'important paper que han tingut les dones en aquest barri i, per altra banda, la poca representació que tenen al nomenclàtor de la ciutat. Dels 17 noms de carrer al districte amb nom de dona, sis fan referència a noms de santa o mare de déu, sis a la cort terrenal, dos a actrius, un a una pedagoga i un a una treballadora tèxtil i sindicalista.

En aquest lloc també s'instal·là una placa per donar a la nova font de la Placeta de Ramon Torres-Casanova el nom de Font de Roser Benavent (Barcelona 1902-1921), cosidora i sindicalista santsenca que esdevingué, per la seva implicació en l’anarquisme, un referent del món llibertari que tant ha marcat la història barcelonina.